Benvinguts al nostre bloc!

Benvinguts al nostre bloc!... Ho hem construït per a que l'entitat estigui més a prop de tots els socis i veïns i poder relacionar-nos entre nosaltres amb major proximitat i fluïdesa.

Tant de bo que aquesta eina serveixi per aconseguir una Agrupació Veïnal més eficaç al servei de tots els ciutadans de Santa Eulàlia de Provençana.

martes, 10 de septiembre de 2013

CONTADORES ELECTRICOS DIGITALES "QUE SUMAN Y SUMAN"......ENERGIA ELECTRICA



ME HAN ESTAFADO

La estafa de los contadores digitales y autoconsumo

Es injusto que al usuario no pueda comprobarlo fácilmente: castrando los contadores digitales para que sólo sumen energía, tanto si la consumen como si la detectan como producida. Estamos frente a una estafa a nivel nacional, con la connivencia de la Administración, que no garantiza los mínimos derechos del consumidor.
Un contador digital del consumo eléctrico es, por definición un aparato de medida que es capaz de contar en los dos sentidos: sumar y restar, además de otras operaciones de cálculo. Los contadores digitales pueden admitir el cómputo de la autoproducción de electricidad doméstica sin ningún tipo de problema técnico. Pero los contadores eléctricos digitales de España se han configurado para que nunca resten, de forma que la autoproducción de electricidad que pueda volcarse a la Red en una vivienda doméstica se suma a la consumida.
Por supuesto, para verificar si un contador digital suma únicamente todos los vatios que pasan por él, -sean en el sentido que sean-, hay que conseguir dejar a cero el consumo de la instalación y, a continuación, enchufarle en paralelo a la red una estación de producción. Esta operación no está al alcance de la mayoría de la ciudadanía. Pero, el auge de los kits de autoconsumo fotovoltaico está permitiendo comprobar esta realidad. En Fundación Tierra también lo hemos comprobado y, al igual que en el resto de los casos, hemos obtenido el mismo resultado: por defecto, todos los fabricantes de contadores digitales de electricidad los ponen en el mercado para que no puedan ser bidireccionales, ni tampoco reconozcan la opción de restar una electricidad generada. Se han configurado los contadores digitales para que, sea cual sea la dirección de la electricidad, -de consumo o de producción-, el contador siempre sume.
 Un blog explica como un técnico de Landi+Gyr (fabricante de contadores digitales de Endesa) ha admitido que su modelo, el ZCG110AT, puede ser configurado en fábrica o en instalación, para que separe el registro de kWh en importados y exportados, para que no se sumen a la cantidad total que la compañía eléctrica debe cobrar. Pero que esta opción no se configura. En realidad, la configuración por defecto es de: Modo suma de energía importada y energía exportada (Configuración Unidireccional)

 Por defecto, todos los fabricantes de contadores digitales los producen para que no puedan ser bidireccionales, ni resten energía generada.


 Este es el modo por defecto y consiste en que toda la energía medida por el contador se acumula en el registro Total de energía, independientemente del sentido de la misma. Esto hace que aunque se conecte el contador a la inversa, el registro A seguirá totalizando toda la energía. A = |A+| + |A-|
Esta misma fuente admite que, si uno adquiere un contador propio (de propiedad) puede comprarlo con el registro bidireccional. Sin embargo, la compañía puede solicitar un certificado de metrología y esto, a parte de un buen pico de dinero, -normalmente se hace en laboratorios compinchados con los oligopolios energéticos-, pueden devolverlo a la configuración no bidireccional, aprovechando el vacío legal que existe sobre el tema.


En caso de disponer aún de algunos de estos contadores analógicos (con la rueda de consumo giratoria de toda la vida) no hay ningún problema en disponer de un sistema de autoproducción eléctrica en casa. En caso de verter esa electricidad a Red, el contador no registra las exportaciones, simplemente deja fluir esa electricidad hacia la calle. Es un regalo que se hace a la comunidad, -que la compañía eléctrica no produce-, pero es un kilowatio sucio menos en la red. O sea, que con un contador antiguo (analógico) no nos pagarán, ni cobraremos por proporcionar este regalo a la Red. A diferencia de un contador digital, en el contador analógico no se contabiliza de ninguna manera la autoproducción en el registro de kWh, ya que estos contadores incorporan un sistema antiretorno. Simplemente la rueda gira más lenta.

De conformidad con la Disposición Adicional Segunda del Real Decreto 1699/2011, de 18 de noviembre, por el que se regula la conexión a red de instalaciones de pequeña potencia, éste no fija las condiciones administrativas, técnicas y económicas del consumo de la energía eléctrica producida en el interior de la red de un consumidor para su propio consumo. El desarrollo de las condiciones administrativas es algo que debía resolverse en unos 4 meses desde la fecha de su publicación, por lo que está claro que con esta demora están incumpliendo la legilación. De momento lo único que hay es un borrador.
 La telemedición inoperante
Además de este despropósito con la contabilización de la autoproducción como consumo de electricidad, cada compañía eléctrica está colocando el contador digital bajo su propia marca. El caso del contador de Endesa/Enel (se dice que el fabricante es Sagem) trabaja a 4.000 pulsos, pero hay otros contadores digitales que se están instalando en España que trabajan a 1.500 pulsos, 1.200 pulsos, etc. Aunque el objetivo inicial de los contadores digitales era facilitar la telemedida, -o sea de medición sin necesidad de ir a lugar donde está instalado-, no todos los contadores digitales que se están instalando viene preparados para esta medida que será obligatoria en el 2014.

Así, que en algunos casos la sustitución del antiguo contador analógico del usuario es una forma más de consumir recursos estúpidamente, aunque no se paguen. Por otro lado, y dado que la mayor parte de usuarios domésticos tienen el contador en régimen de alquiler, los oligopolios se ceban con su particular estafa gracias a la legislación actual.

Real Decreto 1699/2011, de 18 de noviembre, desarrollo de las condiciones administrativas 

Sale a la luz el decreto de Autoconsumo 
dejando algunas incógnitas sin contestar

El 8 de diciembre de 2011 se publicó en el BOE el RD 1699/2011, llamado a ser el decreto que regulara el Autoconsumo, pero nada más lejos de la realidad. De hecho, esta nueva normativa lo único que regula son las condiciones de solicitud, los procedimientos de conexión y las condiciones técnicas para instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia.
Lo positivo es que legaliza las instalaciones de autoconsumo que hasta ahora estaban en un vacío legal y permite instalar contadores en paralelo para computar la energía autoconsumida (artículo 18) y ceder la energía generada a terceros (Anexo III) aunque no se especifica cómo se debería hacer.
A modo de resumen las principales características de esta normativa son:
1.     Se aplica a instalaciones de generación fotovoltaica y eólica de potencia no superior a 100kW, así como a otras mayores de cogeneración y biomasa de hasta 1.000kW (artículo 2).
2.     El estudio de conexión que sirve para averiguar la viabilidad de la conexión corre a cargo de la empresa distribuidora y debe ser respondido en el plazo máximo de 1 mes (artículo 5).
3.     El productor puede utilizar para autoconsumo la energía generada y ceder los excedentes a un tercero o entregar la energía a la empresa distribuidora, pero el RD no indica ningún régimen económico para esta energía ni la manera en que se debe articular esta cesión.
4.     Las instalaciones de generación de menos de 20kW que cuenten con conexión a la red y que se encuentren en suelo urbanizado solo abonaran el coste de acometida (artículo 6), evitándose de esta manera el coste de infraestructuras adicionales que la empresa distribuidora pudiera exigir.
5.     Las instalaciones de menos de 10kW con suministro ya contratado (todos los consumos domésticos y la mayoría de los pequeños comercios) se podrán tramitar por medio de un procedimiento abreviado (artículo 9) y no se exigirá deposito de aval.
6.    Se instalará un contador independiente para la instalación de autoconsumo. En caso de entregar la energía excedentaria se puede instalar un contador bidireccional, que permite medir tanto la energía generada como la consumida. (artículo 18).
7.    La disposición adicional segunda establece que las condiciones administrativas, técnicas y económicas del autoconsumo serán reguladas por un nuevo Real Decreto antes del mes de abril del 2012.
El Real Decreto 1699/2011 nada dice al respecto de balance neto (net metering) existente ya en muchos países y que consiste en el usuario consume su electricidad y, en caso de excedente, por cada kilovatio generado tiene derecho a no pagar un kilovatio consumido en la red convencional.
La gran aportación de esta norma es que modifica el actual modelo centralizado de generación y hace posible que viviendas y pequeños comercios e industrias se conviertan en centrales eléctricas, distribuyendo de esta manera la generación de energía, posibilitando la instalación de minieólicas, y otras instalaciones de autoproducción (solar, biomasa, etc) que hasta ahora eran completamente alegales.
El autoconsumo por tanto proporcionará en un futuro no muy lejano una generación eléctrica más sostenible y distribuida, produciendo al mismo tiempo un ahorro económico, ya que según Javier Anta, el presidente de ASIF el autoconsumo será rentable en tres o cuatro años.
Se ha sido filtrado un borrador de norma sobre Autoconsumo enviado a la CNE en 2011. Las principales características de este borrador puedes encontrarlas aquí.

Los requisitos técnicos del autoconsumo se establecen en el RD 1699/2011 de 18 de Noviembre de 2011 por el que se regula la conexión a red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia.
A modo de resumen las principales características de la gestión de la energía generada según el Borrador presentado a la CNE son:
  1. El consumidor enviará a la red eléctrica la energía generada y no consumida.
  2. Esta cesión no llevará aparejada ninguna contraprestación económica.
  3. La cesión generará unos derechos de consumo futuro, que podrán ser utilizados durante los siguientes 12 meses.
  4. La energía adquirida por el consumidor a la empresa suministradora se compensará hasta que se iguale a los derechos de consumo acumulados, en el mismo periodo tarifario.
  5. La energía consumida hasta igualar los derechos adquiridos no tendrá coste para el consumidor.
  6. El consumidor sólo deberá pagar el peaje de acceso y el coste del servicio de balance neto cuyo máximo será establecido por el Ministerio.
  7.  
  8. El precio del resto de la energía será establecido por las empresas suministradoras/comercializadoras.
  9. Las empresas comercializadoras están obligadas a llevar una contabilidad de la energía exportada a la red y consumida.
  10. La facturación se realizará mensualmente y en base a lecturas reales.
  11. La compensación entre la energía vertida a la red y la consumida se realizará mensualmente.
La valoración del Borrador de Real Decreto sobre Balance Neto o net metering es positiva pero depende fundamentalmente de la implementación final de la norma que todavía se tiene que producir.*******


Entrevista al emprendedor José Javier Fontanilla | Centro de Incubación Empresarial Milla Digital on octubre 9, 2012 at 23:51
CIEM: ¿Cabría la posibilidad de alguna solución intermedia?
JJF: Sí, además, lo más probable es que cuando este tema se resuelva se hará mediante un punto intermedio, pero injusto. De tal forma que los usuarios de Balance Neto en sus hogares por consumir electricidad de la red (ese exceso generado por el día que inyectan a la red) pagarán un precio más elevado de lo deseable por el uso de las infraestructuras de generación y transporte

miércoles, 24 de julio de 2013

PENSIONES


Desde la Asociación de Vecinos del barrio de Sta Eulalia 5 Calles, se viene dando apoyo a la Comisión de Pensionistas y Jubilados desde que el gobierno de la nación decidió por decreto no aumentar el I.P.C. del 2’9% para el año 2013, aumentando solo el 1% .

La Comisión de Pensionistas y Jubilados, realizó una protesta ante las oficinas de la Tesorería de la Seguridad Social en la Rda de la Torrasa del barrio de Sta Eulalia de L’Hospitalet.

Procediendo a reclamar mediante recurso por escrito en contra de la no subida real del I.P.C para el año 2013.

La comisión de Pensionistas y Jubilados de L’H, a seguido reivindicando esta tropelía del gobierno central, entre otras se ha realizado megafonía por la ciudad dando cuenta del problema en que nos encontramos y dando a conocer el día y la hora para la manifestación en la puerta del Ayuntamiento de la ciudad, a la que estuvo presente la Sra. Alcaldesa Nuría Marín.

Se hizo entrega de un manifiesto dirigido a todos los grupos políticos con representación municipal, en el que se denunciaba el hecho descrito con anterioridad.

Se han realizado informaciones y entrega de documentos para realizar los recursos, en los diferentes “Casals de la Gent Gran”, para que tengan constancia del hecho.

Pasado un período , La Tesorería de la Seguridad Social, no ha estimado dicho recurso, por carecer de fundamento jurídico, instando a reclamarlo mediante la vía judicial al juzgado de lo social correspondiente, cuestión que por parte de algunos pensionistas y jubilados se ha realizado, admitiendo a trámite dicha demanda por el Juzgado de lo social correspondiente, celebrándose el juicio oral el día 17 de Septiembre a las 9:30 h. en la sala del juzgado de la Rda San Pedro nº 41, 8ª planta.

Desde esta Asociación de Vecinos, instamos a todos los Vecinos/as que tengan ó conozcan Pensionistas o Jubilados, que se pongan en contacto con nosotros para informarles.

Teléfono de contacto 646308034 (J.Torres)


Concentració dels jubilats de L'H per l'actualització de les pensions

Els jubilats volen L’IPC de les pensions

La Comissió de Pensionistes i Jubilats de L’Hospitalet reclama que les seves pensions s'actualitzin segons el cost de la vida. Per aquest motiu van fer una concentració el passat 30 d'abril a la plaça de l'Ajuntament, on van lliurar un manifest reivindicatiu, que va comptar amb el suport del Govern municipal.

En aquest- manifest demanen la recuperació de la coneguda com a “paga de gener”, que corregeix les pensions amb l’IPC real de l'any anterior. El 2013 no s'ha cobrat aquesta paga, la qual cosa suposa una pèrdua de I'1,9%.

Els jubilats veuen com perden poder adquisitiu cada dia amb mesures com aquesta, I'euro per recepta i les retallades en sanitat. A més, les informacions aparegudes sobre una possible reforma del sistema públic de pensions, amb la qual no s'actualitzarien les pensions amb I'IPC, han incrementat la seva preocupació. "Amb el pretext de la crisi, els nostres governants estan acabant amb l'Estat del Benestar", diuen al manifest. Els jubilats van ser rebuts per l'alcaldessa, Núria Marín, i de diversos regidors del Govern municipal. 1

 

lunes, 22 de julio de 2013

TEMAS VARIOS DE SANIDAD


Informamos que todos los miércoles, un miembro de esta Asociación con otros compañeros/as están recogiendo firmas de 10:30 a 13:30 en la puerta principal  del Hospital de Bellvitge y en Consultas Externas, contra los recortes en la Sanidad Pública.
También les informamos que realizamos las distintas reclamaciones de los usuarios, como Iniciativa Penal Popular tramitándolas directamente a la Gerencia del Hospital, comunicándoles que de 20 reclamaciones como Iniciativa Penal Popular que hemos presentado 19 han sido aprobadas.
 

Está aprobado el derribo de la antigua escuela de adultos ubicada en la C/ Alhambra C/Transversal y C/Bacardi  para hacer entrega del solar a la Generalitat de Catalunya para la realización del  proyecto y ejecución del traslado del CAP de Jacinto Verdaguer.
 

 


   

     







Ciutat 03.04.2013

Els veïns de Santa Eulàlia reclamen un nou CAP

L'Ajuntament ja ha cedit un terreny al carrer Alhambra
L’Associació de Veïns 5 carrers de Santa Eulàlia reclama a la Generalitat la construcció d’un nou CAP. Segons els veïns, per l’augment de població, l'ambulatori del carrer Jacint Verdaguer s’ha quedat petit. L’Ajuntament ha cedit uns terrenys i ara la Generalitat n’ha de fer la inversió.
El vicepresident de l’AAVV 5 carrers de Santa Eulàlia, Miguel Mansergas, ha explicat que “hi ha un compromís del CatSalut amb L’Hospitalet, que consisteix en construir del 2008 al 2015 diversos equipaments i un d’ells és aquest”. Actualment, els terrenys del carrer Alhambra serveixen d’aparcament per a cotxes.
Segons els veïns, l’actual CAP, situat al carrer Jacint Verdaguer “s’ha quedat petit, s’han habilitat fins i tot els lavabos per passar visites. I això és perjudicial tant per als professionals com pels pacients”
L’AAVV ja ha demanat una reunió amb el responsable del CatSalut per saber quin és el futur d’aquest equipament. Mansergas afegeix “ara la pilota està a la teulada de la Generalitat. L’Ajuntament ja ha complert. Estem esperant la resposta de la Generalitat i insistirem”
L’Ajuntament de L’Hospitalet ja ha cedit el terrenys a la Generalitat perquè aquesta en faci la inversió. De moment, no hi ha cap dotació econòmica en els pressupostos de 2013 per a la construcció d’aquest nou equipament sanitari.
 
 
 
L'Associació deVeïns 5 carrers'
                                                        reclama un nou CAP al barri
SANITAT Els veïns de Santa Eulàlia volen que la Generalitat construeixi un nou Centre d'Atenció Primària (CAP) al barri. Segons 1'Associació de Veïns 5 carrers, que lidera la reclamació, "el que hi ha al carrer Jacint Verdaguer és massa petit i s'han habilitat fins i tot els lavabos per passar visites. I això és perjudicial tant per als professionals com pels pacients". "Hi ha un compromís de CatSalut amb 1'Hospitalet que consisteix en construir entre l'any 2008 i el 2015 diversos equipaments i un d'ells és aquest", ha explicat el vicepresident de 1'AAVV 5 carrers, Miguel Mansergas.
De moment, 1'Ajuntament de 1'Hospitalet ha cedit uns terrenys al carrer Alhambra i ara la Generalitat n'ha de fer la inversió. Actualment, aquesta superfície funciona com a aparcament per a vehicles. De tota manera, no sembla que la Generalitat tingui intenció d'invertir en el nou ambulatori de Santa Eulàlia ja que, de moment, no hi ha cap dotació econòmica als pressupostos de 2013 destinada a la construcció d'aquest nou equipament sanitari.
L'AAVV vol citar-se amb CatSalut per a saber més sobre el futur del nou CAP. Mansergas conclou que els veïns insistiran i que "1'Ajuntament ja ha complert i ara la pilota està a la teulada de la Generalitat".
INFORMAMOS DEL NUEVO HORARIO DE VERANO:
CAP MOSSEN CINTO VERDAGUER
HORARI O APERTURA del 19 al 23 de Agosto de 8 a 15 horas (de 15 a 21 h CAP Amadeu Torner)
HORARIO APERTURA PEDIATRIA Del 29 de Julio al 13 de Agosto de 8 a 15 horas (tardes CAP Amadeu Torner)
Dia 16 de Agosto cerrado, se realiza la actividad en el CAP Amadeu Torner
 
Para cualquier consulta o incidencia sobre temas de Sanidad como los abajo expuestos pueden dirigirse a su Asociación de Vecinos.

 
 




domingo, 16 de junio de 2013

TEMES VARIS


Amb data 9 d'abril del 2013 han estat aprovades les modificacions dels Estatuts per part de la Generalitat de Catalunya.

RENOVACIÓ ESTATUTS

El dia 8 de novembre del 2012 es va realitzar l'assemblea extraordinària per a la renovació i modificació dels Estatuts de L'AAVV. segons acord del Gobern de la Generalitat.

Una vegada oberta l'assemblea es va donar lectura del redactar dels Estatuts per part del Secretari, a la finalització es va obrir un torn de paraules sense que hagués cap intervenció.

A continuació es va procedir a la votació, essent aprovada la renovació i modificació per unanimitat dels assistents.

El dia 28 de novembre del 2012 es va presentar al Departament de Justícia de la Generalitat l'Acta de l'assemblea per a la seva resolució, la qual restem a l'espera.

TEMA POLIESPORTIU GASÓMETRE

En la reunió celebrada al Gener del 2013 amb el nou Regidor d'Esports de l'Ajuntament per fer el seguiment de la construcció del nou Poliesportiu a Sta. Eulàlia, ens van comunicar, que ja han tingut contactes amb diferents Empreses i que estan valorant i estudiant la situació al respecte i a nivell de ciutat.

Per la nostra part, com Associació de veïns vam tornar a insistir que s'han de respectar els acords i compromisos que van adquirir tant l'anterior Alcalde com l'actual Alcaldessa, refrendat en comissió de Gobern i explicitat al conjunt de la ciutadania en diferents actes i publicacions, en el sentit de la realització d'un Poliesportiu igual als ja realitzats en altres barris de la ciutat (Centre, Sant Feliu, Bellvitge etc.)

El responsable d'Esports es va comprometre que a partir del mes de març es començarà a treballar en el Pla Funcional en la línia dels compromisos esmentats pels màxims representants polítics de la nostra ciutat.

LINIA 9 DEL METRO

Notificar que les obres mes avançades es el tram Zona Universitària-Aeroport i que probablement entrarà en funcionament cap al 2014 si no torna ha haver-hi reajustaments econòmics. El tram de bifurcació en el Carrer Fortuna cap a Zona Franca en principi es preveu el seu funcionament entre el 2016-2017.

MODELACIÓ ENTORN MERCAT STA. EULÀLIA 2013

Està previst que durant el 2013 comenci la primera Fase dels treballs a l'entorn del mercat, concretament al Carrer Pareto entre C/Sta. Eulàlia i C/Muns i una altre fase fins a Av. Carrilet sense data concreta.

Des de fa molt de temps aquesta Associació de veïns ve reivindicant i exposant en innumerables reunions una solució viable i definitiva respecte a tots els carrers que envoltant el mercat de Sta. Eulàlia, i que sigui compatible amb el pas de vehicles, sense que aquests malmetin las infraestructures que es realitzin i aixi intentar executar una intervenció total al mes aviat possible.

miércoles, 17 de octubre de 2012

NOUS ESTATUTS DE L´ENTITAT PER APROVAR EN L´ASSAMBLEA EXTRAORDINARIA DEL 8 DE NOVEMBRE DE 2012


ESTATUTS

Capítol I. La denominació, els fins i el domicili

Article 1
Amb la denominació ASSOCIACIÓ DE VEÏNS 5 CARRERS DE SANTA EULÀLIA està constituïda amb data 17 de juliol de 1989, en la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat,  aquesta entitat, que regula les seves activitats d’acord amb el que estableix la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació, i els seus estatuts.

Article 2
Els fins de l’associació són:
a) Agrupar als socis veïns de la demarcació ciutadana que s`especifica a  l'àmbit territorial i assumir la representació dels seus interessos, així com adoptar aquelles resolucions que afectin aquests interessos, actuant per aconseguir les millores de la comunitat i el seu desenvolupament humà i ciutadà, en busca de la millora de la vida comunitària de la zona i de la ciutat.
b) Promocionar, assumir, gestionar, patrocinar i desenvolupar directament l'associació per sí o a través de tercers, en aquest darrer cas, sota la seva vigilància, els estudis, actes, i, en general aquelles iniciatives que es considerin d'interès i conforme a la seva actuació per a la millora i desenvolupament de la comunitat ciutadana.
c) Promoure especialment la formació complementària de la joventut del barri, en base a les reivindicacions, i objectius de l’Associació especificats a l’article 2 apartat d) paràgraf 2, col.laborant amb aquesta finalitat amb d’altres organitzacions existents al barri i a la localitat.
d) L'Associació es constitueix per ser el solc específic de canalització de les reivindicacions comunitàries dels seus associats i gestionar davant tercers els interessos comuns, defensant-los amb tots els estris que permeti la normativa legal vigent.
1) Per al millor compliment dels objectius enumerats, l'Associació constituirà les vocalies, i les seccions que siguin necessàries.
Per aconseguir les seves finalitats, l’associació realitza les activitats següents:
2) Són objectius de l’Associació la millora de tot allò que afecti a les condicions de vida i convivència dels veïns i veïnes del barri . Per a això promourà accions en pro de la cultura, el medi ambient, l'urbanisme, la seguretat, l'assistència social i l'esport i oferirà o demanarà la col·laboració amb entitats similars i institucions públiques.
3) En queda exclòs tot ànim de lucre.

Article 3
1. El domicili de l’associació s’estableix, i radica al carrer Amadeo Torner número 57 Interior, planta 2ona de L’Hospitalet de Llobregat.
2. El domicili social assenyala l’àmbit de l'activitat principal de l'entitat, per bé que qualsevol altra referència geogràfica (local, estatal, o internacional) resulta igualment significativa de l’àmbit territorial d'actuació.

Capítol II. Els membres de l’associació, els seus drets i les seves obligacions

Article 4
Poden formar part de l’associació totes les persones físiques i jurídiques majors de 18 anys que de forma lliure i voluntària tinguin interessos en les finalitats de l’Associació.
1. Per integrar-se a l'Associació han de presentar una sol·licitud per escrit a la Junta Directiva, la qual prendrà una decisió i la comunicarà a l'assemblea general mes immediata.
2. Els socis menors d'edat si n’hi ha , no tenen dret a vot en les assemblees ni poden elegir ni ser elegits membres de la Junta Directiva.

Article 5
Són drets dels membres de l’associació:
1. Assistir amb veu i vot a les reunions de l’Assemblea General.
2. Elegir o ser elegits per als llocs de representació o per exercir càrrecs directius.
3. Exercir la representació que se'ls confereixi en cada cas.
4. Intervenir en el govern i les gestions, en els serveis i les activitats de l'associació, d'acord amb les normes legals i estatutàries.
5. Exposar a l'Assemblea i a la Junta Directiva tot el que considerin que pugui contribuir a fer més plena la vida de l'associació i més eficaç la realització dels objectius socials bàsics.
6. Sol·licitar i obtenir explicacions sobre l'administració i la gestió de la Junta Directiva o dels mandataris/àries de l'associació.
7. Ésser escoltats prèviament a l'adopció de mesures disciplinàries.
8. Rebre informació sobre les activitats de l'associació.
9. Fer ús dels serveis comuns que l'associació estableixi o tingui a la seva disposició.
10. Formar part dels grups de treball.
11. Posseir un exemplar dels estatuts.
12. Consultar els llibres de l'associació.

Article 6
Són deures dels membres de l'associació:
1. Comprometre's amb les finalitats de l'associació i participar activament per assolir-les.
2. Contribuir al sosteniment de l'associació amb el pagament de quotes, derrames i altres aportacions econòmiques fixades pels estatuts i aprovades d'acord amb aquests.
3. Complir la resta d'obligacions que resultin de les disposicions estatutàries.
4. Acatar i complir els acords vàlidament adoptats pels òrgans de govern de l'associació.

Article 7
Són causes per ser donat de baixa de l'associació:
1. Que ho decideixi la persona interessada, que ha de comunicar per escrit la seva decisió a la Junta Directiva.
2. No satisfer les quotes fixades.
3. No complir les obligacions estatutàries.

Capítol III. L'Assemblea General

Article 8
1. L’Assemblea General és l'òrgan sobirà de l'associació; els seus membres en formen part per dret propi i irrenunciable.
2. Els membres de l'associació, reunits en Assemblea General legalment constituïda, decideixen per majoria els assumptes que són competència de l'Assemblea.
3. Tots els membres queden subjectes als acords de l'Assemblea General, incloent-hi els absents, els qui en discrepen i els presents que s'han abstingut de votar.

Article 9
L'Assemblea General té les facultats següents:
a) Modificar els estatuts.
b) Elegir i separar els membres de l'òrgan de govern i controlar-ne l'activitat.
c) Aprovar el pressupost anual i la liquidació de comptes anuals, com també adoptar els acords per a la fixació de la forma i l'import de la contribució al sosteniment de l'associació i aprovar la gestió feta per l'òrgan de govern.
d) Acordar la dissolució de l'associació.
e) Incorporar-se a altres unions d'associacions o separar-se'n.
f) Sol·licitar la declaració d'utilitat pública.
g) Aprovar el reglament de règim interior.
h) Acordar la baixa o la separació definitiva, amb un expedient previ, dels associats i les associades.
i) Conèixer les sol·licituds presentades per a ésser soci o sòcia, i també les altes i les baixes d'associats i associades per una raó diferent de la separació definitiva.
j) Resoldre sobre qualsevol altra qüestió que no estigui directament atribuïda a cap altre òrgan de l'associació. La relació de les facultats que es fa en aquest article té un caràcter merament enunciatiu i no limita les atribucions de l'Assemblea General.

Article 10
1. L'Assemblea General es reuneix en sessió ordinària com a mínim un cop l'any, dins dels mesos compresos entre Gener i Juny, ambdós inclosos.
2. L'òrgan de govern pot convocar l'Assemblea General amb caràcter extraordinari sempre que ho consideri convenient, i ho ha de fer quan ho sol·liciti com a mínim un 10% dels associats que estiguin al corrent de pagament de les quotes. En aquest cas l’assemblea a de tenir lloc el termini de trenta dies a comptar de la sol·licitud.

Article 11
1. L'Assemblea és convocada per l'òrgan de govern mitjançant una convocatòria que ha de contenir, com a mínim, l'ordre del dia, el lloc, la data i l'hora de la reunió.
2. La convocatòria s'ha de comunicar quinze dies abans de la data de la reunió, individualment i mitjançant un escrit adreçat al domicili que consti en la relació actualitzada d'associats i associades que ha de tenir l'associació.
3. Les reunions de l'Assemblea General, les presideix el president o presidenta de l'associació. Si no hi és, l'han de substituir, successivament, el vicepresident o vicepresidenta o el/la vocal de més edat de la Junta. Hi ha d'actuar com a secretari/ària qui ocupi el mateix càrrec a la Junta Directiva.
4. El secretari o la secretària redacta l'acta de cada reunió, que han de signar ell/a mateix/a i el president o presidenta, amb un extracte de les deliberacions, el text dels acords adoptats, el resultat numèric de les votacions i la llista de les persones assistents.
Al començament de cada reunió de l'Assemblea General es llegeix l'acta de la sessió anterior a fi que s'aprovi o s'esmeni. Cinc dies abans, de tota manera, l'acta i qualsevol altra documentació ha d'estar a disposició dels socis i sòcies al local social.

Article 12
1. L'Assemblea General es constitueix vàlidament sigui quin sigui el nombre de persones associades presents o representades.
2. El 10% dels associats/ades poden sol·licitar a l'òrgan de govern la inclusió en l'ordre del dia d'un o més assumptes per tractar. En el cas que ja s'hagi convocat l'Assemblea, poden fer-ho dins el primer terç del període comprès entre la recepció de la convocatòria i la data en què aquest òrgan s’ha de reunir. L’assemblea únicament pot adoptar acords respecte als punts inclosos en l'ordre del dia, llevat que s’hagi constituït amb caràcter universal o que els acords es refereixin a la convocatòria d’una nova assemblea general.

Article 13
1. En les reunions de l'Assemblea General, correspon un vot a cada membre de l'associació.
2. Els acords es prenen per majoria simple de vots dels socis i sòcies presents o representats.
3. Per adoptar acords sobre la modificació dels estatuts, la dissolució de l'associació, la constitució d'una federació amb associacions similars o la integració en una de ja existent, i la disposició o alienació de béns, es requereix las dues terceres parts dels associats/ades presents o representats. En qualsevol cas, l'elecció de la Junta Directiva, si es presenten diverses candidatures, es fa per acord de la majoria simple o relativa dels socis i sòcies presents o representats (més vots a favor que en contra).
4. Les candidatures que es presenten formalment tenen dret a una còpia de la llista dels socis i sòcies i dels seus domicilis i adreces de correu electrònic, sempre que els associats ho autoritzin expressament.

Capítol IV. La Junta Directiva

Article 14
1. La Junta Directiva regeix, administra i representa l'associació. Componen aquest òrgan el president/a, el vicepresident/a, el secretari/ària, el tresorer/a i els/les vocals,(2) càrrecs que han de ser exercits per persones diferents.
2. L'elecció dels membres de la Junta Directiva, que han de ser associats, es fa per votació de l'Assemblea General. Les persones elegides entren en funcions després d'haver acceptat el càrrec.
3. El nomenament i el cessament dels càrrecs s’han de comunicar al Registre d’Associacions mitjançant un certificat, emès pel secretari/ària sortint amb el vistiplau
(2). La composició de la Junta Directiva pot ser diferent, però ha de constar necessàriament d’un mínim de tres membres, entre els quals hi ha d’haver un president/a i un secretari/ària.
del president/a sortint, que ha d’incloure també l’acceptació del nou president/a i del nou secretari/ària.
4. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec gratuïtament.

Article 15
1. Els membres de la Junta Directiva exerceixen el càrrec durant un període de dos anys, sense perjudici que puguin ser reelegits.
2. El cessament dels càrrecs abans d'extingir-se el termini reglamentari del seu mandat pot esdevenir-se per:
a) Mort o declaració d’absència, en el cas de les persones físiques, o extinció en el cas de les jurídiques.
b) Incapacitat o inhabilitació.
c) Renúncia notificada a l’òrgan de govern.
d) Separació acordada per l’assemblea general.
e) Qualsevol altra que estableixin la llei o els estatuts.
3. Les vacants que es produeixin en la Junta Directiva s'han de cobrir en la primera reunió de l'Assemblea General que tingui lloc. Mentrestant, un membre de l'associació pot ocupar provisionalment el càrrec vacant.

Article 16
1. La Junta Directiva té les facultats següents:
a) Representar, dirigir i administrar l'Associació de la manera més àmplia que reconegui la Llei; així mateix, complir les decisions preses per l'Assemblea General, d'acord amb les normes, instruccions i directrius que aquesta Assemblea estableixi.
b) Prendre els acords que calgui en relació amb la compareixença davant dels organismes públics i per exercir tota mena d'accions legals i interposar els recursos pertinents.
c) Proposar a l'Assemblea General la defensa dels interessos de l'associació.
d) Proposar a l'Assemblea General la defensa de l'establiment de les quotes que els membres de l'Associació han de satisfer.
e) Convocar les assemblees generals i controlar que es compleixin els acords que s'hi adoptin.
f) Presentar el balanç i l'estat de comptes de cada exercici a l'Assemblea General perquè els aprovi, i confeccionar els pressupostos de l'exercici següent.
g) Inspeccionar la comptabilitat i preocupar-se perquè els serveis funcionin amb normalitat.
h) Establir grups de treball per aconseguir de la manera més eficient i eficaç els fins de l'associació, i autoritzar els actes que aquests grups projectin dur a terme.
i) Nomenar els vocals de la Junta Directiva que s'hagin d'encarregar de cada grup de treball, a proposta dels mateixos grups.
j) Dur a terme les gestions necessàries davant d'organismes públics, entitats i altres persones, per aconseguir: Subvencions o altres ajuts, l'ús de locals o edificis que puguin arribar a ser un lloc de convivència i comunicació i també un centre de recuperació ciutadana.
k) Obrir comptes corrents i llibretes d'estalvis a qualsevol establiment de crèdit o d'estalvi i disposar dels fons que hi hagi en aquest dipòsit. La disposició dels fons es determina a l'article 29.
l) Resoldre provisionalment qualsevol cas que no hagin previst els estatuts i donar-ne compte en la primera reunió de l’Assemblea General.
m) Qualsevol altra facultat que no estigui atribuïda d'una manera específica a algun altre òrgan de govern de l'associació o que li hagi estat delegada expressament.

Article 17
1. La Junta Directiva, convocada prèviament pel president/a o per la persona que el/la substitueixi, s'ha de reunir en sessió ordinària amb la periodicitat que els seus membres decideixin, que en cap cas no pot ser inferior a un cop al mes.
2. S'ha de reunir en sessió extraordinària quan la convoqui amb aquest caràcter el president/a o bé si ho sol·licita un terç dels membres que la componen.

Article 18
1. La Junta Directiva queda constituïda vàlidament si ha estat convocada amb antelació i hi ha un quòrum de la meitat més un dels seus membres.
2. Els membres de la Junta Directiva estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin, encara que, per causes justificades, poden escurçar-se. L'assistència del president/a o del secretari/ària o de les persones que els substitueixin hi és necessària sempre.
3. La Junta Directiva pren els acords per majoria simple de vots dels assistents.

Article 19
1. La Junta Directiva pot delegar alguna de les seves facultats en una o diverses comissions o grups de treball si compta, per fer-ho, amb el vot favorable de dos terços del seus membres.
2. També pot nomenar, amb el mateix quòrum, un o uns quants mandataris per exercir la funció que els confiï amb les facultats que cregui oportú conferir-los en cada cas.

Article 20
Els acords de la Junta Directiva s'han de fer constar en el llibre d'actes i han de ser signats pel secretari/ària i el president/a. En iniciar-se cada reunió de la Junta Directiva, s'ha de llegir l'acta de la sessió anterior perquè s'aprovi o es rectifiqui, si és procedent.

Capítol V. La presidència i la vicepresidència

Article 21
1. Són pròpies del president/a les funcions següents:
a) Dirigir i representar legalment l'associació, per delegació de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
b) Presidir i dirigir els debats, tant de l'Assemblea General com de la Junta Directiva.
c) Emetre un vot de qualitat decisori en els casos d'empat.
d) Establir la convocatòria de les reunions de l'Assemblea General i de la Junta Directiva.
e) Visar les actes i els certificats confeccionats pel secretari/ària de l'Associació.
f) Les atribucions restants pròpies del càrrec i aquelles per a les quals el deleguin l'Assemblea General o la Junta Directiva.
2. El president/a és substituït, en cas d'absència o malaltia, pel vicepresident/a —si n’hi ha— o el/la vocal de més edat de la Junta, per aquest ordre.

Capítol VI. La tresoreria i la secretaria

Article 22
El tresorer/a té com a funció la custòdia i el control dels recursos de l'Associació, com també l'elaboració del pressupost, el balanç i la liquidació de comptes. Porta un llibre de caixa. Signa els rebuts de quotes i altres documents de tresoreria. Paga les factures aprovades per la Junta Directiva, les quals han de ser visades prèviament pel president/a, i ingressa el que sobra en dipòsits oberts en establiments de crèdit o d'estalvi.

Article 23
El secretari/ària ha de custodiar la documentació de l'associació, aixecar, redactar i signar les actes de les reunions de l'Assemblea General i la Junta Directiva, redactar i autoritzar els certificats que calgui lliurar, i també portar el llibre de registre de socis i sòcies.

Capítol VII. Les comissions o grups de treball

Article 24
La creació i constitució de qualsevol comissió o grup de treball, l'han de plantejar els membres de l'associació que vulguin formar-los, que n'han d'assabentar la Junta Directiva i explicar les activitats que es proposen dur a terme.
La Junta Directiva s'ha de preocupar d'analitzar les diferents comissions o grups de treball, els encarregats dels quals li han de presentar un cop al mes un informe detallat de les seves actuacions.

Capítol VIII. El règim econòmic

Article 25
Aquesta Associació no té patrimoni fundacional.

Article 26
Els recursos econòmics de l'associació es nodreixen de:
a) Les quotes que fixa l'Assemblea General per als seus membres.
b) Les subvencions oficials o particulars.
c) Les donacions, les herències o els llegats.
d) Les rendes del patrimoni mateix o bé d'altres ingressos que puguin obtenir-se.

Article 27
Tots els membres de l'Associació tenen l'obligació de sostenir-la econòmicament, mitjançant quotes o derrames, de la manera i en la proporció que determini l'Assemblea General a proposta de la Junta Directiva.
L'Assemblea General pot establir quotes d'ingrés, quotes periòdiques mensuals —que s'han d’abonar per mesos, trimestres, semestres, o anuals segons el que disposi la Junta Directiva— i quotes extraordinàries.

Article 28
L'exercici econòmic coincideix amb l'any natural i queda tancat el 31 de desembre.

Article 29
En els comptes corrents o llibretes d'estalvis obertes en establiments de crèdit o d'estalvi, hi han de figurar les signatures del president/a, el tresorer/a i el secretari/ària.
Per poder disposar dels fons n'hi ha prou amb dues firmes, una de les quals ha de ser la del tresorer/a o bé la del president/a.

Capítol IX. El règim disciplinari

Article 30
L'òrgan de govern pot sancionar les infraccions comeses pels socis i sòcies.
Aquestes infraccions es poden qualificar de lleus, greus i molt greus, i les sancions corresponents poden anar des d'una amonestació fins a l’expulsió de l'associació, segons el que estableixi el reglament intern.
El procediment sancionador s'inicia d'ofici o bé com a conseqüència d'una denúncia o comunicació. La Junta Directiva nomena un instructor, que tramita l'expedient sancionador i proposa la resolució amb audiència prèvia del presumpte infractor. La resolució final, que ha de ser motivada i aprovada, l'adopta aquest òrgan de govern.
Contra les sancions per faltes greus i molt greus acordades per la Junta Directiva, les persones interessades hi poden recórrer, si el reglament intern estableix el procediment per fer-ho, davant la primera assemblea general que tingui lloc.

Capítol X. La dissolució

Article 31
L'associació pot ser dissolta si ho acorda l'Assemblea General, convocada amb caràcter extraordinari expressament per a aquest fi.

Article 32
1. Un cop acordada la dissolució, l'Assemblea General ha de prendre les mesures oportunes tant pel que fa a la destinació dels béns i drets de l'associació, com a la finalitat, l'extinció i la liquidació de qualsevol operació pendent.
2. L'Assemblea està facultada per elegir una comissió liquidadora sempre que ho cregui necessari.
3. Els membres de l'associació estan exempts de responsabilitat personal. La seva responsabilitat queda limitada a complir les obligacions que ells mateixos hagin contret voluntàriament.
4. El romanent net que resulti de la liquidació s'ha de lliurar directament a l'entitat pública o privada sense afany de lucre que, en l'àmbit territorial d'actuació de l'associació, hagi destacat més en la seva activitat a favor d'obres benèfiques.
5. Les funcions de liquidació i d'execució dels acords a què fan referència els apartats anteriors d'aquest mateix article són competència de la Junta Directiva si l'Assemblea General no confereix aquesta missió a una comissió liquidadora especialment designada a aquest efecte.

L’Hospitalet de Llobregat a                                           de 2012

DILIGENCIA:  Per fer constar que els presents Estatuts contenen els acords d’adaptació de l’entitat a l’empar de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; i la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE núm. 73, de 26 de març) i els seus estatuts, aprovats a la Assemblea General Extraordinària de socis de data …(mateixa data que la certificació que s’adjunta)


EL SECRETARI                                                                 Vist i plau
                                                                                                      EL PRESIDENT

Sg.:                                                                                     Sg